Ens coneixem probablement des de la visita que et vaig fer aquell dia a la piscina. No t'en deus recordar ja fa molt d'allò. Al principi de la nostra relació pensaves que no et serviria de res tenir-me al teu costat. De vegades em feies sentir malament quan t'enfadaves amb mi però no era la meva intenció. Sé que de vegades en alguna de les meves visites a casa, al col·legi o fent esport, podia arribar-te a disgustar, posar-te de mal humor o fins i tot fer-te mal, però jo taixó no ho sabia.
Al cap del temps t'has acostumat a la meva presència i això em fa sentir bé. Suposo que deus estar agraïda i orgullosa de mi ja que et vaig ajudar a tenir el preciós fill que tens. Hem passat molts moments juntes, bons i dolents però quedem-nos amb els bons.
Ara ja ets una dona gran i amb molt greu m'haig d'acomiadar; haig d'acollir alguna nena de 12 o 15 anys i ajudar-la encara que al principi ningú cregui que és la meva intenció.
Fins una altra!
Una abraçada, la menstruació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada