ÀNIMA XOPA

Vaig nèixer a la plana de vic(Osona) Una nit plujosa de l'hivern de 1950. Estava tan calent dins de la panxa de la meva mare que em feia molta mandra sortir. Quan, al final de tot, em vaig . decidir, vaig fer un crit tan fort que es van trencar els vidres de la finestra i l'habitació de la clínica es va omplir d'aigua de la tempesta que queia en aquells moments.

Va ser com una premonició del que em passaria durant tota la vida.

Quan tenia dos anys els meus pares en un aplujosa nit van morir per una relliscada amb el cotxe. Vaig quedar orfe i vaig anar a parar a un orfenat. Allí hi vaig passar 8 anys, cap família em volia acollir.

Als 10 anys una família m'en va treure i a casa seva vaig viure-hi 5 anys, però em vaig escapar perquè em volien tornar a l'orfenat i jo no volia tornar-hi.

Un circ anomenat Solsei em va agafar ja que necessitaven un nen pallasso que plorés amb facilitat i jo tenia aquella habilitat. Sempre he estalviat tot el que hi guanyava i als 20 anys m'en vaig anar a viure a un piset. Als 25 anys vaig conèixer una noia amb la que 5 anys després vaig tenir un fill. 

No podia ser!

El nen va nèixer una nit plujosa, en la qual es van trencar els vidres amb els crits i els plors i va quedar tota l'habitació plena d'aigua, gairebé per obrir una piscina municipal. Esperem que no sigui també una premonició per a la vida d'en Nil.

Pròpies metes: dopatge esportiu

S'ha descobert més d'un cop esportistes que es presentaven a competicions utilitzant substàncies per augmentar el seu rendiment. És evident que això els deu ajudar però realment està permès i és saludable?

Considero que els esportistes que es dopen per millorar les seves marques personals, s'enganyen a ells mateixos. No té mèrit propi; ara bé, hi ha esportistes que l'únic que els importa es la victòria, els es igual si està permès o no.

Penso que no té cap sentit que els esportistes facin servir aquesta substància, per una banda perquè et poden enxampar en alguna de les proves i controls, i directament et desqualifiquen.

Per l'altra banda sí que és veritat que potser no et detecten cap substáncia en el teu organisme i pots arribar a quedar primer peró no te cap mèrit, però és dificil perquè ho tenen molt controlat tot aixó.

És millor que entrenis més per aconseguir els teus propis reptes, n'estaràs orgullós.

Així que entrena i aconsegeix les teves metes, serà més satisfactori!

Carta de comiat

Estimada amiga i companya de vida,

Ens coneixem probablement des de la visita que et vaig fer aquell dia a la piscina. No t'en deus recordar ja fa molt d'allò. Al principi de la nostra relació pensaves que no et serviria de res tenir-me al teu costat. De vegades em feies sentir malament quan t'enfadaves amb mi però no era la  meva intenció. Sé que de vegades en alguna de les meves visites a casa, al col·legi o fent esport, podia arribar-te a disgustar, posar-te de mal humor o fins i tot fer-te mal, però jo taixó no ho sabia.

Al cap del temps t'has acostumat a la meva presència i això em fa sentir bé. Suposo que deus estar agraïda i orgullosa de mi ja que et vaig ajudar a tenir el preciós fill que tens. Hem passat molts moments juntes, bons i dolents però quedem-nos amb els bons.

Ara ja ets una dona gran i amb molt greu m'haig d'acomiadar; haig d'acollir alguna nena de 12 o 15 anys i ajudar-la encara que al principi ningú cregui que és la meva intenció.

Fins una altra!

Una abraçada, la menstruació.

El meu jo d'aqui a 10 anys

Probablement no encerti a l'hora de dir què faré i com seré d'aquí a 10 anys. Jo intento fer-me una idea i m'imagino que ja haurè acabat l'universitat sobre esports a Barcelona i amb el meu novio Jordi ens anirem a Hawai a celebrar que ja faria sis anys de la relació. El que no sabra cap dels dos es que ens quedarem a viure allà ja que ens haurem enamomarat del lloc.
Tindrem una caseta molt bufona, gràcies a que ens anirà molt bé en la feina ja que el 1r mes de viure allà ja ens agafaran, a mi a una campanya que organitzarà curses per les meravelloses muntanyes de Hawai i a ell com a fisioterapeuta a la mateixa companyia que jo. Viurem amb la companyia d'una preciosa gosseta que em regalaria quan fessim set anys, la Sura.
Ens estarem pensant tenir un fill, si fos nenes dirià Pol i si fos nena Arlet o Carlota estarem molt indecisos. Serem una parella molt feliç fins que jo m'enamoraré d'un noi que treballarà amb mi, l'Oriol. Després d'uns mesos de relació amb ell ens adonarem que el Jordi també tindra parella, la Mònica.
El Jordi i jo seguirem tenint bona relació, un dia quedarem les dues parelles i serà molt graciós perquè resultarà que l'Oriol i la Mònica seran ex-parella fa 5 mesos.

Mirallet amb vida

Hi havia una vegada una dona molt bella, anomenada Blancaneus. Portava molts anys sent vídua, fins que va caure en els encantaments d'un caçador, es van casar just la primera setmana d'haber-se conegut.
La Blancaneus tenia set fills: Gieri, Garri, Gurfu, Gimi, Gomro, Graft i Griol, tots ells amb una bellesa única, envejada pel padrastre, vivien tots junts en una caseta al bosc.
Ella es pensava que eren un matrimoni molt vertader i confortable o això creia ella. El caçador tenia un gran secret, i molt amagat, cada nit es tancava a una habitació i s'hi passava hores.
Dins d'aquella sala el caçador hi tenia un mirallet al qual li preguntava: "Qui és el més bell de la família?"
Des que s'havien casat el mirallet li deia: Els més bells de la família són els set encantadors fills i si això vols que canvï m'has d'entregar cada un dels seus cors amb una caixa, tens fins l'endemà."
Ell es va quedar molt parat, però realment volia que allò canviés. Va anar a l'habitació on dormien els set fills. Tots dormien profundament, això l'ajudaria.
Començà per en Gieri, li va extreure el cor fàcilment a en Garri, a en Gimi, a en Gomro i a en Gurfu. Tots els cors els va guardar en una capçeta com li habia dit el mirallet. Quan li anava a treure en el Graft es va despertar en Griol, i el va veure com li treia el cor en el Graft i com ho havia fet amb tots els altres.
En Griol va començar a cridar la mare, però el caçador li va poder tapar la boca a temps perquè no cridés més, completar la caixa amb el cor d'en Griol.
Tornà a la habitació i entregà la caixeta al mirallet, que va començar a riure i li va dir: "De debò has estat tant inùtil de creure-t'ho? Acabes de  tornar-me la vida."
El mirallet va agafar la caixeta amb les dues potes i la va fer desaparèixer, es va transformar en un home i li va al caçador: "Ara sóc jo el més bell."

Autoretrat

Sóc l'Ona Mañosa Pueyo.
Tinc 15 anys, sóc una noia baixeta. morena. La meva millor qualitat és riure, m'encanta fer ximpleries o bromes per fer riure a els que m'envolten (amics,familiars...), però també tinc defectes i un d'ells és que sempre dic el que penso. Encara que sàpiga que a l'altre persona no li pugui arribar a agradar jo ho dic, a vegades és positiu, però també negatiu.
Sóc una persona molt mandrosa: m'encanta dormir i odio llevar-me d'hora. M'agrada estar al sofà mirant pel·lícules amb amigues. La meva preferida és la saga de Divergente i per això el meu dia preferit es el dissabte bàsicament perquè sempre faig el que he dit anteriorment.
En un futur no sé el que vull fer, encara que tinc una mica la idea de que estigui orientat cap a l'esport, el que si que tinc segur és que vull fer allò que jo vulgui i m'agradi. Sempre somio que puc volar i ho somio amb totes les meves forces però això mai podrà ser real. El meu pitjor malson i por és que algú estimat tingui una malaltia i no se sàpiga.
Però si realment es donés el cas que no és sap el menys siguem feliços, riem i valorem la vida que tenim que moltes vegades no la valorem.