Considero que els esportistes que es dopen per millorar les seves marques personals, s'enganyen a ells mateixos. No té mèrit propi; ara bé, hi ha esportistes que l'únic que els importa es la victòria, els es igual si està permès o no.
Penso que no té cap sentit que els esportistes facin servir aquesta substància, per una banda perquè et poden enxampar en alguna de les proves i controls, i directament et desqualifiquen.
Per l'altra banda sí que és veritat que potser no et detecten cap substáncia en el teu organisme i pots arribar a quedar primer peró no te cap mèrit, però és dificil perquè ho tenen molt controlat tot aixó.
És millor que entrenis més per aconseguir els teus propis reptes, n'estaràs orgullós.
Així que entrena i aconsegeix les teves metes, serà més satisfactori!
Hola, Ona,
ResponEliminaHe vist que has publicat els dos textos que, de moment, tenim del 2n trimestre.
Tan sols faltaria eliminar les entrades del blog que no tenen res a veure amb l'expressió escrita, oi?
D'altra banda, de l'ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE EL DOPATGE, cal que corregeixis l'última frase: has de fer PUNT I SEGUIT després d'"orgullós" i escriure correctament "aconsegueix" i "satisfactori".
Divendres 10 de març tornaré a mirar els blogs d’expressió escrita i posaré nota.
Enhorabona pel blog i fins demà,
Agnes