dilluns, 5 de juny de 2017

El Temple bar

Passa rere passa tot el carrer està llambordat, al voltant balcons amb banderoles, façanes lluminoses i plenes de cartellets.

Sempre replet de persones amb ganes de xerinola, en una cantonada vermellosa i plena de vida hi ha el Temple bar.
És un bar on les fredes nits es reuneixen els assedegats amb ganes de gresca, acompanyats de música i una famosa i gustosa "guinnes".

En endinsar-t'hi descobreixes un local fosc però alhora amb molta vida. Els seus sostres estan camuflats per gerres u copes, les parets decorades amb llumins i cartells, i els seients són barrils.
L'ambient que s'hi genera cada vespre és molt agradable i acollidor.

La taverna és resguardad sota la mirada intimidadora d'un home rogust palplantat just a la petita entrada principal; no m'hi va deixar entrar-hi ja que sóc menor. Per aquest motiu sé com és el bar: gràcies a la petita perspectiva que t'ofereixen les diminutes finestretes que donen cap a l'interior.

Si algun dia et trobes situat als carrerons de Dublín és possible que coincideixis amb la cèntrica i nocturna taverna "Temple bar".

diumenge, 7 de maig de 2017

Gotera inútil


- Joan, truca ja d'una vegada a un tècnic que vingui a reparar les goteres de sobre el lavabo.
- Maria ja t'he dit que entre setmana nomès treballen dimarts i dijous, estem a diumenge, ja li trucaré demà.
- I quèèè? Truca-li ja i reserva hora.
- D'acord ja hi vaig.

- Si, digui? Reparacions Smot, en què el podem servir?
- Doncs si miri des de la forta tempesta de la setmana passada tenim goteres al sostre del lavabo. Bé, si estigués sobre la dutxa ens seria útil per dutxar-nos però no ho està.
- Bè, sí, com ja deu saber nomès el podem atendre el dimarts o el dijous. Quin dia li aniria bé?
- Sí, dimarts mateix mateix ja va bè! L'adreça és C/Argentina 49.
- Doncs ens veiem dimarts, cap a les cinc hi enviaré un tècnic.
- Perfecte! Fins dimarts.

-Maria ja està, dimarts vindran a les cinc.
- Val, perfecte!

Dimarts a les cinc...
- Bona tarda, sóc el técnic de reparacions Smot                                .
Resultat d'imatges de lavabo lleno de agua- Sí, perfecte, segeix-me per aquí.
- Sí, darrere seu.
- Doncs miri, és aquí.
- Ui les goteres vessen de la pica!
- Clar és que està embuçada i, clar, com podrà comprendre és un problema ja que de mica en mica en mica s'omple la pica i vessa.
- D'acord, no es preocupi si em permet en 10 minuts li reparo l'avaria.
- Clar és que si estiguès sobre la banyera ens seria útil per fer algun bany, però com pot entendre aqui ens és inútil - va dir en Joan amb un somriure murri.
- Ha, ha, ha, ha! Sí aquí és inútil.

Ressenya: La família Bélier

Fitxa técnica:
Director: Éric Lartigau
Repartiment: Karin Viard, Fançois Damiens, Eric Elmosnino i Louane Emera.
Any i país: 7 de novembre del 2014, a França.
Música: Evgueni Galperine i Sacha Galperine.
Gènere: Comèdia/ Drama.

Resultat d'imatges de la familia belier La família Bélier és una pel·licula de comèdia en que la música adopta un paper important. És una família en la qual, la Gigi, el Rodolphe i en Quentin són sordmuds, menys la filla Paula. Viuen en una granja en la qual produeixen formatges apartir de la llet que produeix el seu bestiar i les venen al mercat. A l'escola la Paula decideix escollir l'assignatura de cant, on el seu professor, Thomasson, descobreix que ella té un talent especial i els proposa a ella i a en Gabriel de fer un duet en l'audició que es fa a l'escola. A més el professor li ofereix la proposta de fer un examen per poder accedir a una escola de cant a París. Als pares, els dol molt que la seva nena marxi de casa però ho acaben comprenent i l'acaben deixant marxar.



És una pel·lícula bonica i sentimental en la qual ens ha mostrat la vida d'una família peculiar, ens han transmés la sensació de tenir uns pares sordmuds, la vivençia d'experiències noves i descobriment de nous talents, com ara el de la Paula. M'ha agradat molt la pel·lícula perquè acaba molt bè ja que els pares de la Paula acaben decidint deixar-la prendre una nova vida a París plena de noves experiències. A més opino que tot els actors han interpretat molt bé el seu paper

dijous, 9 de març de 2017

ÀNIMA XOPA

Vaig nèixer a la plana de vic(Osona) Una nit plujosa de l'hivern de 1950. Estava tan calent dins de la panxa de la meva mare que em feia molta mandra sortir. Quan, al final de tot, em vaig . decidir, vaig fer un crit tan fort que es van trencar els vidres de la finestra i l'habitació de la clínica es va omplir d'aigua de la tempesta que queia en aquells moments.
Va ser com una premonició del que em passaria durant tota la vida.

Quan tenia dos anys els meus pares en un aplujosa nit van morir per una relliscada amb el cotxe. Vaig quedar orfe i vaig anar a parar a un orfenat. Allí hi vaig passar 8 anys, cap família em volia acollir.
Als 10 anys una família m'en va treure i a casa seva vaig viure-hi 5 anys, però em vaig escapar perquè em volien tornar a l'orfenat i jo no volia tornar-hi.

Un circ anomenat Solsei em va agafar ja que necessitaven un nen pallasso que plorés amb facilitat i jo tenia aquella habilitat. Sempre he estalviat tot el que hi guanyava i als 20 anys m'en vaig anar a viure a un piset. Als 25 anys vaig conèixer una noia amb la que 5 anys després vaig tenir un fill. 
No podia ser!

El nen va nèixer una nit plujosa, en la qual es van trencar els vidres amb els crits i els plors i va quedar tota l'habitació plena d'aigua, gairebé per obrir una piscina municipal. Esperem que no sigui també una premonició per a la vida d'en Nil.

diumenge, 29 de gener de 2017

Pròpies metes: dopatge esportiu

S'ha descobert més d'un cop esportistes que es presentaven a competicions utilitzant substàncies per augmentar el seu rendiment. És evident que això els deu ajudar però realment està permès i és saludable?

Considero que els esportistes que es dopen per millorar les seves marques personals, s'enganyen a ells mateixos. No té mèrit propi; ara bé, hi ha esportistes que l'únic que els importa es la victòria, els es igual si està permès o no.
Resultat d'imatges de dopatge esportiu
Penso que no té cap sentit que els esportistes facin servir aquesta substància, per una banda perquè et poden enxampar en alguna de les proves i controls, i directament et desqualifiquen.

Per l'altra banda sí que és veritat que potser no et detecten cap substáncia en el teu organisme i pots arribar a quedar primer peró no te cap mèrit, però és dificil perquè ho tenen molt controlat tot aixó.

És millor que entrenis més per aconseguir els teus propis reptes, n'estaràs orgullós.

Així que entrena i aconsegeix les teves metes, serà més satisfactori!

Carta de comiat

Estimada amiga i companya de vida,

Ens coneixem probablement des de la visita que et vaig fer aquell dia a la piscina. No t'en deus recordar ja fa molt d'allò. Al principi de la nostra relació pensaves que no et serviria de res tenir-me al teu costat. De vegades em feies sentir malament quan t'enfadaves amb mi però no era la  meva intenció. Sé que de vegades en alguna de les meves visites a casa, al col·legi o fent esport, podia arribar-te a disgustar, posar-te de mal humor o fins i tot fer-te mal, però jo taixó no ho sabia.
Resultat d'imatges de la menstruació
Al cap del temps t'has acostumat a la meva presència i això em fa sentir bé. Suposo que deus estar agraïda i orgullosa de mi ja que et vaig ajudar a tenir el preciós fill que tens. Hem passat molts moments juntes, bons i dolents però quedem-nos amb els bons.

Ara ja ets una dona gran i amb molt greu m'haig d'acomiadar; haig d'acollir alguna nena de 12 o 15 anys i ajudar-la encara que al principi ningú cregui que és la meva intenció.
Fins una altra!

Una abraçada, la menstruació.

dimarts, 22 de novembre de 2016

El meu jo d'aqui a 10 anys

Probablement no encerti a l'hora de dir què faré i com seré d'aquí a 10 anys. Jo intento fer-me una idea i m'imagino que ja haurè acabat l'universitat sobre esports a Barcelona i amb el meu novio Jordi ens anirem a Hawai a celebrar que ja faria sis anys de la relació. El que no sabra cap dels dos es que ens quedarem a viure allà ja que ens haurem enamomarat del lloc.
Tindrem una caseta molt bufona, gràcies a que ens anirà molt bé en la feina ja que el 1r mes de viure allà ja ens agafaran, a mi a una campanya que organitzarà curses per les meravelloses muntanyes de Hawai i a ell com a fisioterapeuta a la mateixa companyia que jo. Viurem amb la companyia d'una preciosa gosseta que em regalaria quan fessim set anys, la Sura.
Ens estarem pensant tenir un fill, si fos nenes dirià Pol i si fos nena Arlet o Carlota estarem molt indecisos. Serem una parella molt feliç fins que jo m'enamoraré d'un noi que treballarà amb mi, l'Oriol. Després d'uns mesos de relació amb ell ens adonarem que el Jordi també tindra parella, la Mònica.
El Jordi i jo seguirem tenint bona relació, un dia quedarem les dues parelles i serà molt graciós perquè resultarà que l'Oriol i la Mònica seran ex-parella fa 5 mesos.