Va ser com una premonició del que em passaria durant tota la vida.
Quan tenia dos anys els meus pares en un aplujosa nit van morir per una relliscada amb el cotxe. Vaig quedar orfe i vaig anar a parar a un orfenat. Allí hi vaig passar 8 anys, cap família em volia acollir.
Als 10 anys una família m'en va treure i a casa seva vaig viure-hi 5 anys, però em vaig escapar perquè em volien tornar a l'orfenat i jo no volia tornar-hi.
Un circ anomenat Solsei em va agafar ja que necessitaven un nen pallasso que plorés amb facilitat i jo tenia aquella habilitat. Sempre he estalviat tot el que hi guanyava i als 20 anys m'en vaig anar a viure a un piset. Als 25 anys vaig conèixer una noia amb la que 5 anys després vaig tenir un fill.
No podia ser!
El nen va nèixer una nit plujosa, en la qual es van trencar els vidres amb els crits i els plors i va quedar tota l'habitació plena d'aigua, gairebé per obrir una piscina municipal. Esperem que no sigui també una premonició per a la vida d'en Nil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada