El meu jo d'aqui a 10 anys

Probablement no encerti a l'hora de dir què faré i com seré d'aquí a 10 anys. Jo intento fer-me una idea i m'imagino que ja haurè acabat l'universitat sobre esports a Barcelona i amb el meu novio Jordi ens anirem a Hawai a celebrar que ja faria sis anys de la relació. El que no sabra cap dels dos es que ens quedarem a viure allà ja que ens haurem enamomarat del lloc.
Tindrem una caseta molt bufona, gràcies a que ens anirà molt bé en la feina ja que el 1r mes de viure allà ja ens agafaran, a mi a una campanya que organitzarà curses per les meravelloses muntanyes de Hawai i a ell com a fisioterapeuta a la mateixa companyia que jo. Viurem amb la companyia d'una preciosa gosseta que em regalaria quan fessim set anys, la Sura.
Ens estarem pensant tenir un fill, si fos nenes dirià Pol i si fos nena Arlet o Carlota estarem molt indecisos. Serem una parella molt feliç fins que jo m'enamoraré d'un noi que treballarà amb mi, l'Oriol. Després d'uns mesos de relació amb ell ens adonarem que el Jordi també tindra parella, la Mònica.
El Jordi i jo seguirem tenint bona relació, un dia quedarem les dues parelles i serà molt graciós perquè resultarà que l'Oriol i la Mònica seran ex-parella fa 5 mesos.

Mirallet amb vida

Hi havia una vegada una dona molt bella, anomenada Blancaneus. Portava molts anys sent vídua, fins que va caure en els encantaments d'un caçador, es van casar just la primera setmana d'haber-se conegut.
La Blancaneus tenia set fills: Gieri, Garri, Gurfu, Gimi, Gomro, Graft i Griol, tots ells amb una bellesa única, envejada pel padrastre, vivien tots junts en una caseta al bosc.
Ella es pensava que eren un matrimoni molt vertader i confortable o això creia ella. El caçador tenia un gran secret, i molt amagat, cada nit es tancava a una habitació i s'hi passava hores.
Dins d'aquella sala el caçador hi tenia un mirallet al qual li preguntava: "Qui és el més bell de la família?"
Des que s'havien casat el mirallet li deia: Els més bells de la família són els set encantadors fills i si això vols que canvï m'has d'entregar cada un dels seus cors amb una caixa, tens fins l'endemà."
Ell es va quedar molt parat, però realment volia que allò canviés. Va anar a l'habitació on dormien els set fills. Tots dormien profundament, això l'ajudaria.
Començà per en Gieri, li va extreure el cor fàcilment a en Garri, a en Gimi, a en Gomro i a en Gurfu. Tots els cors els va guardar en una capçeta com li habia dit el mirallet. Quan li anava a treure en el Graft es va despertar en Griol, i el va veure com li treia el cor en el Graft i com ho havia fet amb tots els altres.
En Griol va començar a cridar la mare, però el caçador li va poder tapar la boca a temps perquè no cridés més, completar la caixa amb el cor d'en Griol.
Tornà a la habitació i entregà la caixeta al mirallet, que va començar a riure i li va dir: "De debò has estat tant inùtil de creure-t'ho? Acabes de  tornar-me la vida."
El mirallet va agafar la caixeta amb les dues potes i la va fer desaparèixer, es va transformar en un home i li va al caçador: "Ara sóc jo el més bell."

Autoretrat

Sóc l'Ona Mañosa Pueyo.
Tinc 15 anys, sóc una noia baixeta. morena. La meva millor qualitat és riure, m'encanta fer ximpleries o bromes per fer riure a els que m'envolten (amics,familiars...), però també tinc defectes i un d'ells és que sempre dic el que penso. Encara que sàpiga que a l'altre persona no li pugui arribar a agradar jo ho dic, a vegades és positiu, però també negatiu.
Sóc una persona molt mandrosa: m'encanta dormir i odio llevar-me d'hora. M'agrada estar al sofà mirant pel·lícules amb amigues. La meva preferida és la saga de Divergente i per això el meu dia preferit es el dissabte bàsicament perquè sempre faig el que he dit anteriorment.
En un futur no sé el que vull fer, encara que tinc una mica la idea de que estigui orientat cap a l'esport, el que si que tinc segur és que vull fer allò que jo vulgui i m'agradi. Sempre somio que puc volar i ho somio amb totes les meves forces però això mai podrà ser real. El meu pitjor malson i por és que algú estimat tingui una malaltia i no se sàpiga.
Però si realment es donés el cas que no és sap el menys siguem feliços, riem i valorem la vida que tenim que moltes vegades no la valorem.