Hi havia una vegada una dona molt bella, anomenada Blancaneus. Portava molts anys sent vídua, fins que va caure en els encantaments d'un caçador, es van casar just la primera setmana d'haber-se conegut.
La Blancaneus tenia set fills: Gieri, Garri, Gurfu, Gimi, Gomro, Graft i Griol, tots ells amb una bellesa única, envejada pel padrastre, vivien tots junts en una caseta al bosc.
Ella es pensava que eren un matrimoni molt vertader i confortable o això creia ella. El caçador tenia un gran secret, i molt amagat, cada nit es tancava a una habitació i s'hi passava hores.
Dins d'aquella sala el caçador hi tenia un mirallet al qual li preguntava: "Qui és el més bell de la família?"
Des que s'havien casat el mirallet li deia: Els més bells de la família són els set encantadors fills i si això vols que canvï m'has d'entregar cada un dels seus cors amb una caixa, tens fins l'endemà."
Ell es va quedar molt parat, però realment volia que allò canviés. Va anar a l'habitació on dormien els set fills. Tots dormien profundament, això l'ajudaria.
Començà per en Gieri, li va extreure el cor fàcilment a en Garri, a en Gimi, a en Gomro i a en Gurfu. Tots els cors els va guardar en una capçeta com li habia dit el mirallet. Quan li anava a treure en el Graft es va despertar en Griol, i el va veure com li treia el cor en el Graft i com ho havia fet amb tots els altres.
En Griol va començar a cridar la mare, però el caçador li va poder tapar la boca a temps perquè no cridés més, completar la caixa amb el cor d'en Griol.
Tornà a la habitació i entregà la caixeta al mirallet, que va començar a riure i li va dir: "De debò has estat tant inùtil de creure-t'ho? Acabes de tornar-me la vida."
El mirallet va agafar la caixeta amb les dues potes i la va fer desaparèixer, es va transformar en un home i li va al caçador: "Ara sóc jo el més bell."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada